L'evolució del joc durant el desenvolupament infantil


El joc és una activitat present al llarg del cicle vital, però amb un paper especialment important en el desenvolupament dels infants. El joc va canviant al llarg del desenvolupament infantil, transformant-se al mateix temps que ho fan les estructures cognitives dels infants, en una evolució que Piaget va descriure a partir de 3 etapes o estadis. S'inicia amb l'estadi sensoriomotor (o als 2 anys) en què predomina el joc funcional, segueix amb l'estadi preoperacional (2 als 6 anys) en què predomina el joc simbòlic i per últim, finalitza amb l'estadi de les operacions concretes (a partir dels 5-6 anys) en què predomina el joc reglat. A partir de l'any de vida, de forma paral·lela i en consonància al joc predominant en cadascuna de les etapes o estadis anteriors, es desenvolupa el joc de construcció. A continuació, veiem els quatre tipus de joc amb detall:

20170212Fotos Ohlali10.jpg

El joc funcional

Propi de l'estadi sensoriomotor, el joc funcional, motriu o físic té lloc durant els dos primers anys de vida. Durant aquest període, l'infant centra la seva atenció en l'exploració i la repetició d'accions motrius o sensorials, sobre el seu cos primer i sobre els objectes i altres persones després, pel plaer d'obtenir un resultat immediat amb aquestes. El joc funcional afavoreix el desenvolupament tant a nivell físic com sensorial, millora el control motor i la coordinació óculo-manual, permet a l'infant iniciar la comprensió del món que l'envolta i estimula la interacció amb els adults. Es pot dur a terme amb o sense objectes i en són exemples: les accions que l'infant realitza amb el propi cos com ara gatejar o caminar, les accions sensorials com mossegar, llepar, llençar o agitar un objecte i les accions d'interacció social com somriure, tocar, imitar o amagar-se d'algú.

El joc simbòlic

Propi de l'estadi preoperacional, el joc simbòlic, imaginatiu o de ficció és el joc per excel·lència i marca l'inici de la capacitat de representació, especialment important, també, en el llenguatge i el dibuix. S'observa dels 2 als 6-7 anys aproximadament i consisteix en la simulació d'objectes, personatges, accions o situacions que van més enllà de l'aquí i l'ara, del moment present. En edats més primerenques, s'observa una etapa de joc pre-simbòlic amb dos nivells de complexitat: un primer nivell en què l'infant comença a identificar el significat funcional dels objectes de la vida diària (ex: beu d'un got buit) i un segon nivell en què ja realitza accions simbòliques sobre el propi cos (ex: fa veure que dorm). Poc a poc, va evolucionant des de la realització d'accions simples i associades a objectes del context real i més conegut, fins a un joc de ficció cada cop més complex, en què ja és capaç de fer una substitució plena dels objectes, afegir més personatges i organitzar diferents seqüències d'accions. Aquest tipus de joc afavoreix el pensament simbòlic, inicia l'infant en la negocació de normes i regles (decidir a què jugar, repartir quin paper farà cadascú...) i permet experimentar amb allò que és real i allò que no ho és, així com també amb els sentiments i emocions (fet que l'ajudarà a ser més sensible a l'impacte que tenen les seves accions sobre els altres).

El joc reglat (o de regles)

Propi de l'estadi de les operacions concretes, el joc reglat (també anomenat joc de normes o regles) requereix la comprensió i seguiment d'un seguit de normes o regles, la capacitat d'inhibició (evitar determinades accions que estan prohibides) i la capacitat d'interacció cooperativa per assolir un objectiu. Si bé durant el desenvolupament del joc simbòlic l'infant s'inicia en la negociació de normes i regles, no és fins aquest moment en què la capacitat de comprendre-les i seguir-les es desenvolupa en tota la seva complexitat. Inicialment l'infant juga sense tenir en compte als altres i no sempre segueix les regles del joc. A mida que creix, va sent cada cop més capaç d'organitzar-se amb la resta de participants per aconseguir un objectiu comú en els jocs col·lectius com ara fet i amagar, jocs de taula o jocs de cartes, entre d'altres. El joc reglat fomenta l'aprenentatge de diferents tipus de coneixements i habilitats en funció de la temàtica, afavoreix el desenvolupament del llenguatge i la comunicació, la memòria, l'atenció, el raonament i la capacitat de reflexió i estimula la socialització i el respecte cap als altres.

El joc de construcció

El joc de construcció (també anomenat joc exploratori o de manipulació) es desenvolupa a partir de l'any de vida i de forma paral·lela als tres tipus de joc anteriors (joc funcional, simbòlic i reglat). Implica habilitats per explorar l'entorn, manipular objectes i resoldre problemes i per tant, la seva complexitat evoluciona segons les habilitats que es desenvolupen amb els altres tipus de joc (les habilitats motrius del joc funcional, la capacitat de representació del joc simbòlic...). Així, inicialment els infants juguen a apil·lar o encaixar objectes centrant-se únicament en l'acció. Més endavant, la construcció comença a realitzar-se per elaborar una forma simbòlica; com per exemple: encaixar peces per construir una casa. Finalment, el joc de construcció acaba sent un mitjà que facilita l'aprenentatge d'altres habilitats i competències intel·lectuals. Aquest tipus de joc afavoreix el desenvolupament de la coordinació óculo-manual, millora la motricitat fina, augmenta la capacitat d'atenció i concentració, facilita la comprensió i raonament espacial i desenvolupa les capacitats d'anàlisi i de síntesi. En són exemples els jocs de blocs apil·lables, els puzzles o trencaclosques i els jocs de muntatge i construcció amb peces d'encaix.

Quan apareix una nova forma de joc, a mida que l'infant creix i desenvolupa noves capacitats, les anteriors no desapareixen, sinó que el joc avança i es perfecciona, fent-se cada cop més ric i complex. La seqüència d'adquisició dels diferents tipus de joc és constant i es produeix amb el mateix ordre en tots els infants, si bé l'edat d'inici i transició cap al següent pot variar si es presenta alguna alteració o trastorn del desenvolupament. Així mateix, la forma en què cada infant supera les diferents etapes evolutives del joc depèn de factors com (1) l'herència genètica o la maduració en el creixement de cada nen o nena, (2) la seva experiència i acció sobre els objectes i sobre l'entorn o (3) l'acció educativa de les persones que envolten l'infant, entre d'altres. En propers articles, veurem quin és el paper de l'adult en el joc infantil i com pot influïr per estimular-lo.

Referències bibliogràfiques

 

© Fotografia: Marta Villacampa (Lens and Sensibility)


Laura LópezComment