Què és la logopèdia?
La logopèdia és una disciplina sanitària amb una llarga tradició, però encara menys coneguda i reconeguda, tant a nivell social com institucional, del que seria desitjable. Encara queda un llarg camí per recórrer per aconseguir que la logopèdia sigui cada cop més ben valorada, tant per la resta de professionals com pel conjunt de la societat en general. El fet que es tracti d'una professió interrelacionada amb altres àrees de coneixement (com la medicina, la psicologia, l'educació o la lingüística, entre d'altres) enriqueix enormement la disciplina, però, al mateix temps, també fa més complex establir límits entre els diferents camps professionals i dificulta que hi hagi un bon coneixement de quina és la tasca del logopeda.
La logopèdia
Són múltiples les disciplines que mostren interès per la comunicació humana, però només la logopèdia integra coneixements biològics, psicològics, lingüístics i humanístics. És la disciplina responsable de l'estudi del procés comunicatiu i de la prevenció, avaluació, diagnòstic, pronòstic i tractament de les alteracions, retards o trastorns en les funcions verbals (comunicació, parla i llenguatge) i l'audició, així com en les funcions orals no verbals (respiració, masticació, deglució...).
El logopeda
El logopeda és l'especialista en la ciència de la logopèdia i el professional sanitari encarregat d'atendre els problemes en la comunicació humana (processos relacionats amb la comprensió i expressió verbal i les diverses formes de comunicació no verbal que pot fer servir l'ésser humà), així com també els problemes a nivell de les funcions orals no verbals. És important tenir en compte que únicament les persones que disponen de la titulació de Graduat/Diplomat en Logopèdia estan habilitades per exercir com a tals i els estudis de postgrau o màster relacionats no són, en cap cas, suficients per treballar com a logopeda. Així mateix, per exercir la professió resulta imprescindible estar col·legiat.
La logopèdia intervé en la comunicació humana, que integra tant les funcions cerebrals superiors relacionades amb l'expressió i comprensió de la comunició verbal (llenguatge oral i escrit) com la comunicació no verbal. Així, el logopeda actua sobre els trastorns de la comunicació produïts per alteracions en la recepció de la informació (problemes auditius i/o visuals) i els trastorns que afecten al processament o producció de la informació. Algunes de les principals afeccions que requreixen tractament logopèdic són: els trastorns del llenguatge de la comunicació, els trastorns del llenguatge oral (parla) o escrit (lecto-escriptura), els trastorns de la veu, els trastorns orofacials que afecten a la succió, la masticació i/o la deglució i altres patologies que impliquen problemes comunicatius i/o lingüístics, com les patologies sindròmiques (síndromes) o aquelles que donen lloc a una alteració en l'estat de consciència de la persona.
Àrees sobre les quals intervé
La logopèdia intervé en la comunicació humana, que integra tant les funcions cerebrals superiors relacionades amb l'expressió i comprensió de la comunicació verbal (llenguatge oral i escrit) com la comunicació no verbal. Així, el logopeda actua sobre els trastorns de la comunicació produïts per alteraciones en la recepció de la informació (problemes auditius i/o visuals) i els trastorns que afecten al processament o la producció de la informació. Algunes de les principals afeccions que requereixen tractament logopèdic són: els trastorns de la comunicació, els trastorns del llenguatge oral (parla) o escrit (lecto-escriptura), els trastorns de la veu, els trastorns orofacials que afecten a la succió, masticació i/o la deglució i altres patologies que impliquen problemes comunicatius i/o lingüístics, com les patologies sindròmiques o aquelles que donen lloc a una alteració de l'estat de consciència de la persona.
Àmbits d'actuació del logopeda
Els logopedes poden exercir de forma individual o en equips multidisciplinars amb altres professionals (psicòlegs, fisioterapeutes, neuròlegs o neuropediatres, psicopedagogs o treballadors socials, entre d'altres) i tant en l'àmbit públic com el privat. Els pacients poden dirigir-se al logopeda tant per requeriment d'altres especialistes (mitjançant un procés de derivació) com per iniciativa del propi pacient i/o dels seus familiars.
L'exercici de la logopèdia, tal com especifica el Document de Perfil Professional del Logopeda (DPPL), elaborat pel Col·legi de Logopedes de Catalunya, es desenvolupa en els serveis de logopèdiahospitalaris, Centres d'Atenció Primària (CAP), serveis sociosanitaris, centres geriàtrics i serveis d'atenció domiciliària, Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Primerenca (CDIAP), Centre de Recursos Educatius a Deficients Auditius (CREDA), Equips d’Assessorament Psicopedagògic (EAP), escoles d'educació especial, aules d'educació especial en escoles ordinàries i centres privats.
Població a la que atèn
Malgrat la logopèdia acostuma a associar-se gairebé en exclusiva amb la intervenció en la comunicació, la parla i el llenguatge en la infància, la població infantil no és l'única a la que els logopedes atenen. De fet, la logopèdia és una professió que no té una edat d'acció concreta perquè la intervenció logopèdia pot resultare necessària en qualsevol de les etapes de la vida de formes ben diferents, des del naixmenet (com en el cas dels recent nascuts prematurs) fins la tercera edat (en casos de presbiacúsia, afàsia o demència, entre d'altres) passant per l'atenció a nens i joves.
LOGOPÈDIA INFANTO-JUVENIL
La logopedia dirigida a la población infanto-juvenil se centra en la intervención durante los primeros años de vida y no sólo resulta determinante para lograr un buen desarrollo del habla, el lenguaje y/o la comunicación, sino también para asegurar un buen desarrollo y aprendizaje posteriores. Las patologías que pueden presentarse durante esta etapa están relacionadas con trastornos en la motricidad orofacial, trastornos en el desarrollo de la comunicación, el habla, el lenguaje, problemas en el aprendizaje de la lecto-escritura, trastornos de la voz u otros trastornos asociados a patologías como: retrasos madurativos, trastornos del neurodesarrollo, déficits auditivos o parálisis cerebral infantil, entre otros.
LOGOPÈDIA EN ADULTS
La logopèdia dirigida a l'edat adulta se centra en la intervenció d'alteracions de la veu (com la disfonia produïda per nòduls, quists o malalties com l'edema de Reinke), alteracions del ritme de la parla com la disfèmia o quequeig o alteracions de la comunicació, la parla i/o el llenguatge derivades de lesions cerebrals, com accidents cerebrovasculars, traumatismes, tumors cerebrals o malalties neurodegeneratives (com el Pàrkinson o l'Alzheimer...), entre d'altres.