Signes d'alerta de sordesa infantil


La detecció, diagnòstic i intervenció precoços en la sordesa infantil són especialment importants en el desenvolupament global dels infants amb problemes auditius, ja que l'audició és clau per al descobriment i coneixement de l'entorn, la correcta adquisició del llenguatge i la parla i el desenvolupament cognitiu, social i afectiu.

IMG_4332.jpg

Amb la implantació dels programes de cribatge auditiu neonatal, s’ha aconseguit identificar de forma primerenca la majoria de les sordeses congènites, aquelles pèrdues auditives presents des del moment del naixement causades per síndromes, malalties genètiques o infeccions durant l'embaràs. En canvi, en les sordeses adquirides, aquelles que s'inicien de forma més tardana per complicacions en el moment del part, per ús de medicaments ototòxics, per malalties víriques com la meningitis, infeccions auditives com la otitis o traumatismes que afecten a la correcta transmissió dels sons, resulta clau saber com és el desenvolupament normatiu de l'audició durant els primers anys de vida així com conèixer els signes d'alerta que ens poden fer sospitar d'una pèrdua auditiva per ajudar-nos a fer una detecció precoç.

El desenvolupament de l'audició

L'audició és el primer sentit que es desenvolupa durant la gestació i per tant, el sistema auditiu es comença a desenvolupar durant les primeres etapes del creixement fetal. El fetus pot començar a percebre la veu de la mare i la resta de sons corporals materns entre el quart i cinquè mes d'embaràs i al final de la gestació, ja és capaç diferenciar entre les veus femenines i les veus masculines, reconeix la veu de la mare i és sensible a les variacions musicals. Així, quan els nadons neixen ja estan preparats per captar i descobrir els diferents estímuls sonors de l'entorn. Tot i que, com en qualsevol altre aspecte del desenvolupament infantil, cada criatura evoluciona d'una forma única, hi ha un seguit de fites que cal que els infants assoleixin en cadascuna de les franges d'edat i que si no s'han adquirit, ens poden fer pensar que existeix algun problema o dificultat a nivell auditiu.

  • Des del moment del naixement, el nadó presta atenció i reacciona als sons, es tranquil·litza en sentir veus conegudes (com la de la mare o el pare) i s'altera, sobresalta o sorprèn amb els sons inesperats o intensos.
  • Cap als 3 o 4 mesos, comença a experimentar amb les primeres vocalitzacions, emet sons per cridar l'atenció de les persones que l'envolten i mostra interès pel sonall i altres joguines sonores. Cap als 4 o 5 mesos, comença a ser capaç d'identificar la font sonora, buscant amb la mirada d'on prové el so. Dels 6 als 12 mesos, s'orienta cap als sons coneguts i s'espanta amb els sons forts, respon quan se'l crida pel seu nom i comprèn paraules i frases conegudes.
  • Als 12 mesos, s'inicia en la producció de les primeres paraules i entre els 18 i els 24 mesos, ja mostra interès pels contes i les cançons infantils, comprèn ordres senzilles i comença a produïr frases simples de dues paraules.
  • Dels 2 als 3 anys és capaç de seguir instruccions més complexes i respondre a preguntes senzilles, cap als 3 o 4 anys pot cantar cançons que coneix bé i mantenir una conversa senzilla i cap als 4 o 5 anys, gaudeix jugant amb els sons i les paraules i pot elaborar un discurs per explicar què li passa, què vol o què ha fet.

 

Signes d'alerta de pèrdua auditiva en infants

Malgrat la pèrdua auditiva no es manifesten de forma evident, el no seguiment de les fites evolutives anteriors dóna lloc a un conjunt de signes d'alerta que poden indicar l'existència d'un problema auditiu durant els primers anys de vida. Resulta clau que les persones properes al petit (pares, familiars, cuidadors, mestres...) observin amb especial atenció el desenvolupament de l'infant pel que fa a la comunicació, el llenguatge i la parla i l'audició per detectar si mostra algun problema o dificultat.

Davant qualsevol senyal d'alarma, és molt important que els pares o cuidadors principals (que acostumen a ser els primers en detectar que alguna cosa no va bé) consultin el més aviat possible al pediatra. Així, si es considera necessari es derivarà a l'otorrinolaringòleg (ORL) per realitzar les proves d'avaluació de l'audició necessàries per confirmar o descartar la sospita de pèrdua auditiva o sordesa. Si no es deriva a l'especialista però la família manté les sospites sobre la salut auditiva de l'infant, és aconsellable dirigir-se a un centre especialitzat per manifestar el seu neguit i resoldre els seus dubtes.

Com més sensibilitzada estigui la societat sobre la importància de l'audició així com dels diferents senyals d'alarma que poden indicar la presència d'un problema auditiu i millor sigui el sistema sanitari pel que fa a la identificació de les pèrdues auditives (el més recomanable seria poder realitzar una revisió de l'audició als infants sense sordesa de forma semestral, dels 8 mesos als 2 anys i mig), abans serà detectada la pèrdua auditiva i, en conseqüència, abans es podrà confirmar el diagnòstic i proposar un pla d'intervenció adequat a cada cas. 

 Fotografia: Banyador de ratlles ©


La sordesa infantil


La sordesa es manifesta com una pèrdua o disminució de la capacitat per percebre correctament els estímuls sonors de l'entorn. Si bé la pèrdua auditiva afecta a persones de totes les edats, la sordesa infantil és considerada un problema de salut especialment greu, tant per la seva incidència (5 de cada 1ooo infants neixen amb sordesa o pateixen algun grau de pèrdua auditiva durant la primera infància) com per les seves implicacions.

Donada la importància de l'audició en l'adquisició del llenguatge i la parla, qualsevol trastorn auditiu tindrà repercussions en el desenvolupament lingüístic i comunicatiu. Mentre uns graus de pèrdua auditiva gairebé no afectaran al desenvolupament del llenguatge i la comunicació, altres donaran lloc a dificultats per desenvolupar aquestes capacitats de forma natural i espontània. I això podrà provocar, de retruc, dificultats en l'accés i l'ús del llenguatge escrit (lectura i escriptura), en els processos d'aprenentatge (rendiment escolar) i/o en el desenvolupament a nivell cognitiu, social i afectiu de l'infant.

marc-lespetiteschoses.png

Les conseqüències que la pèrdua auditiva pugui tenir sobre el desenvolupament general de cada criatura, dependran d'un gran nombre de factors, com ara: la localització i la causa de la lesió, el grau de pèrdua auditiva, la quantitat i qualitat de les restes auditives, el moment d'afectació, l'ús de pròtesis auditives i el tipus (audiòfon o implant coclear), la diferència entre edat cronològica i edat auditiva (temps que porta amb les pròtesis), les característiques pròpies de cada petit (caràcter, capacitats cognitives, presència d'altres trastorns associats...), l'ús de la llengua de signes i/o el recolzament de la lectura labial, la implicació de la família o l'estimulació que reb per part de l'entorn proper.

La combinació d'aquests factors condicionarà el pronòstic i indicarà quin és el tractament més adequat en cada cas, però la intervenció sempre haurà de tenir com a objectiu principal afavorir al màxim el desenvolupament de les capacitats de l'infant, millorar la seva qualitat de vida i oferir-li les mateixes oportunitats de desenvolupament de les quals gaudeixen els infants oients. Un altre factor especialment important en el desenvolupament les criatures amb sordesa o hipoacúsia és el moment en què es detecta el problema auditiu. Realitzar una detecció i diagnòstic precoços permet iniciar una intervenció primerenca i això, s'ha demostrat, ajuda a minimitzar ― i en alguns casos, prevenir ― gran part dels efectes adversos de la sordesa; fet que permet aconseguir un millor desenvolupament, tant a nivell comunicatiu i lingüístic com cognitiu, social i afectiu.

La majoria de les sordeses infantils són presents en el moment del naixement o durant el primer any de vida i per aquesta raó, en els últims anys s'han posat en marxa diversos programes de detecció precoç. Cada vegada són més els hospitals i clíniques que duen a terme una prova de cribatge als recent nascuts que permet detectar possibles pèrdues auditives i reduïr, així, les repercussions que té el fet de realitzar un diagnòstic tardà.

El “cribatge auditiu neonatal" és un programa implantat a nivell estatal destinat a identificar els nounats que presenten sordesa congènita, és a dir, present des del naixement. Aquesta prova es realitza a partir de les 24h de vida, durant l'ingrés a la maternitat de l'hospital on neix el nadó, i la tècnica més utilitzada són els “potencials evocats auditius del tronc cerebrals" (PEATC). És una prova senzilla, ràpida i indolora que avalua l'activitat de la via auditiva i el nervi auditiu i la resposta del cervell a l'estimulació acústica per comprovar el funcionament del sistema auditiu. Si el nadó no supera la prova, cal realitzar proves complementàries per confirmar o descartar la presència d'un problema auditiu i la confirmació del diagnòstic de sordesa en aquests infants s'ha de realitzar abans dels 3 mesos de vida. Normalment, la sordesa total (cofosi) i els graus de sordesa més greus (severa i profunda) es detecten amb aquest cribatge. En canvi, en les sordeses moderades o lleus el nadó acostuma a passar la prova de cribatge i la detecció arriba més tard, per sospita de la família, l'escola o el pediatre.

Els programes de detecció precoç com aquest tenen l'objectiu d'aconseguir que la detecció de la sordesa congènita es realitzi abans del mes, el diagnòstic als 3 mesos i l'intervenció amb pròtesis auditives i tractament logopèdic al voltant dels 6 mesos de vida, aproximadament. En l'actualitat, els infants amb sordesa són diagnosticats cada cop més aviat (al voltant dels 12 mesos) i en un bon nombre de casos, desenvolupen una parla completament normal i intel·ligible. Els canvis i iniciatives que s'han impulsat al llarg dels últims anys, han aconseguit millorar considerablement tant el desenvolupament com la qualitat de vida dels infants amb sordesa. Això ha estat possible, entre d'altres motius, perquè el procés de detecció i diagnòstic és cada cop més precoç, la intervenció logopèdica primerenca facilita l'accés al llenguatge oral (amb els programes d'intervenció auditiu-verbals) i els avenços tecnològics en les pròtesis auditives permeten una amplificació acústica cada cop millor.

© Fotografia: Inés (Les petites choses du dimanche)