Retard vs. trastorn del llenguatge


Els retards en l'adquisició i desenvolupament del llenguatge són el problema més comú en el neurodesenvolupament infantil i el motiu de consulta més freqüent en els serveis d'atenció precoç. De fet, s'estima que actualment 1 de cada 7 infants parla més tard que la resta de criatures de la seva edat. Tal com vèiem a l'últim article, hi ha un seguit de signes d'alerta que ens poden fer sospitar d'un problema, més o menys greu, en el desenvolupament de la comunicació i/o el llenguatge. Davant d'aquestes dificultats, és important diferenciar entre el “retard del llenguatge" i el “trastorn específic del llenguatge":

Retard del llenguatge (RL)

El retard simple del llenguatge és un desfasament cronològic en l'adquisició dels aspectes del llenguatge en infants que no presenten altres dificultats en el desenvolupament i que es caracteritza per dificultats que poden ser compensades amb una bona estimulació per part de l'entorn i una intervenció logopèdica adient. La criatura no presenta problemes per comprendre el llenguatge i mostra intenció de comunicar-se amb els altres (emet sons, fa ús de gestos, gaudeix amb les interaccions socials...), però les primeres paraules apareixen de forma tardana (cap als 2 anys), li costa aumentar el seu repertori lèxic (vocabulari) i en conseqüència, iniciar la combinació de paraules (frases).

Parlem de retard i no de trastorn perquè, malgrat l'adquisició del llenguatge es produirà de forma més tardana (un any o any i mig més tard, aproximadament), si les dificultats són compensades amb una bona estimulació per part de l'entorn, l'infant acabarà desenvolupant les fites seguint els patrons evolutius estàndar i el desajustament transitori no tindrà repercusions en el desenvolupament posterior. En canvi, si no s'intervé en aquests casos, les dificultats podrien consolidar-se en un trastorn específic del llenguatge. El més important, per tant, és que les persones que envolten l'infant siguin sensibles a les seves conductes i l'estimulin per a què s'expressi. Si la criatura sent que els altres no l'entenen i no fan esforços per comprendre què és el que vol dir, pot sentir decepció, frustració o enuig, manifestar problemes de conducta (com ara mossegar, pegar, tirar-se a terra...) o deixar de fer esforços per comunicar-se, fet que podria donar lloc a una permanència de les dificultats.


Trastorn Específic del Llenguatge (TEL)

El Trastorn Específic del Llenguatge es defineix com un inici tardà i un desenvolupament lent del llenguatge que no s'explica per la presència de dèficits a nivell sensorial, motor, intel·lectual o socioafectiu, trastorns psicopatològics ni lesions cerebrals. Parlem de trastorn específic perquè afecta de forma concreta al llenguatge en els seus diferents nivells (fonètica, fonologia, lèxic, semàntica, sintaxi, morfologia i pragmàtica). L'infant presenta problemes en la comprensió i/o l'expressió del llenguatge, errors atípics que no es corresponen amb els patrons de l'evolució estàndar, unes dificultats que acostumen a ser més resistents al tractament i una evolució més lenta que en el retard simple.

El nivell lingüístic és inferior al dels infants de la mateixa edat (amb un retard de, com a mínim, 12 mesos), els problemes es fan evidents en les primeres etapes de l'adquisició (2-3 anys) i el diagnòstic acostuma a realitzar-se al voltant dels 5 anys. Si bé la criatura segueix un bon desenvolupament en la resta d'aspectes, els dèficits comunicatius i lingüístics poden donar lloc a afectacions en les relacions socials, la conducta o els comportaments bàsics per l'aprenentatge (habilitats comunicatives bàsiques, atenció, imitació verbal o seguiment d'instruccions), fet que podria afectar al rendiment acadèmic posterior. Els dèficits tenen un caràcter evolutiu i per tant, si no s'inicia una intervenció adequada el més aviat possible, els problemes es podrien anar agravant amb el pas del temps i l'infant podria acabar rebent un diagnòstic més greu. Del moment detecció i inici de la intervenció dependrà, en gran mesura, poder aconseguir una bona evolució i pronòstic. 

Referències bibliogràfiques