El paper de l'adult en el joc infantil


Com vèiem al primer article sobre el joc, aquest és important per al desenvolupament sensorial, motor, cognitiu, social i afectiu dels infants. Jugant, els nens i nenes descobreixen qui són, què poden fer i com poden relacionar-se amb l'entorn, coneixen el món que els envolta i n'imaginen de nous, adquireixen habilitats i coneixements, aprenen a prendre decisions i busquen estratègies per resoldre els problemes o reptes amb què es van trobant. La família, com a primer context natural de relació, és també el primer context de joc de la criatura i per això, l'adult té un paper clau a l'hora de crear situacions i espais que afavoreixin i estimilin el joc dels infants. De fet, ja en els primers mesos de vida, adult i infant comencen a compartir interaccions lúdiques, a través del joc funcional o sensoriomotor, on s'estableixen els primers vincles afectius.

El joc és una oportunitat d'or per als adults de compartir temps de qualitat amb els infants i alhora, permet crear una interacció satisfactòria per les dues parts. Mentre el petit se sent estimat, cuidat, atès i apreciat (fet que li dóna seguretat i confiança i afavoreix un bon desenvolupament a tots els nivells), l'adult aprèn què li agrada, què és capaç de fer i com reacciona aquest davant diferents estímuls i situacions. Per a la criatura, que el pare o mare sigui present en el joc és especialment valuós perquè significa que reconeix que és important i suposa la dedicació de temps i atenció, l'escolta de les seves necessitats, desitjos i demandes i, en definitiva, l'acompanyament en el seu creixement.

Malgrat la importància de que els adults comparteixin estones de joc amb els petits, s'ha vist que cada cop els infants juguen més sols. Això s'explica per factors com l'estil de vida de la societat actual (amb un ritme accelerat i poc temps lliure per poder gaudir en família), canvis en l'estructura familiar, problemes a nivell socio-econòmic, una major atenció a les activitats acadèmiques en detriment de les activitats més lúdiques o l'augment de l'ús d'aparells electrònics (televisió, mòbil, tablet, ordinador...), entre d'altres. No obstant, cal tenir en compte que aquesta no és tant una qüestió de quantitat, sinó de qualitat. Així, per tal d'influïr de forma positiva en el joc, l'essencial és valorar la seva importància i saber aprofitar les ocasions que sorgeixin, per mínimes que siguin, per jugar amb l'infant. El joc ha de ser una activitat on prestar atenció al nen o nena, sense pensar en altres coses, sense presses, amb il·lusió i ganes, encara que només sigui durant uns minuts.

En aquest sentit, la clau és trobar un equilibri entre jugar amb l'infant i deixar que desenvolupi la seva autonomia i creativitat: crear un ambient relaxat, agradable i acollidor en què l'adult mostri una actitud d'ajut, però que, alhora, deixi a l'infant llibertat per explorar. En les estones de joc, doncs, la tasca més important de l'adult (pares, cuidadors, educadors...) és la de generar situacions lúdiques on el petit pugui “jugar per jugar". I és que quan el joc és lliure i és l'infant qui dirigeix l'activitat, posa en marxa habilitats per a la presa de decisions, té l'oportunitat de trobar els seus propis camins i, en conseqüència, pot descobrir quines són les àrees que més desperten el seu interès i quines són les habilitats que més domina. 

Per tant, resulta fonamental que l'adult adopti un rol d'acompanyant i alhora facilitador del joc, proporcionant l'espai, el temps, el material i l'ambient més adequats, però sent l'infant qui guiï l'activitat en funció de les seves capacitats i interessos en cada moment. Alhora, cal tenir cura de no transformar el joc en un espai on proposar determinats aprenentatges de forma sistemàtica i evitar, així, l'estimulació constant del nen o nena. Si bé és cert que el joc té un paper clau en el desenvolupament i l'aprenentatge infantil, és, per sobre de tot, una via d'expressió i comunicació entre infant i adult que permet conèixer-se i enfortir les relacions entre ells, un espai on sorgeixen emocions i es creen records, una oportunitat per gaudir d'estones junts.

Referències bibliogràfiques

 

© Fotografia: Marta Villacampa (Lens and Sensibility)