El joc en el desenvolupament infantil


El desenvolupament infantil està estretament vinculat al joc. Jugar és un acte espontani i natural en l'ésser humà, beneficiós, agradable i present al llarg del cicle vital, però especialment important per als més petits. És més que una activitat lúdica i de distracció, més que una forma de diversió i entreteniment que proporciona plaer a l'infant. El joc és la primera via per la qual els infants exploren, observen i comprenen el món que els envolta, estableixen relacions amb l'entorn, gaudeixen i es comuniquen amb la resta (especialment important en el desenvolupament del llenguatge).

El joc desperta la curiositat i la imaginació, fomenta la creativitat i serveix de pont entre realitat i fantasia. Té un paper clau en l'aprenentatge per la seva relació amb la capacitat de simbolizació i facilita que es fixin els nous coneixements. Alhora, també és una eina per exterioritzar experiències doloroses, pors o preocupacions, un recurs que permet a l'infant processar tot allò que no li agrada a partir de la recreació, invenció d'històries o assaig de finals alternatius per a situacions difícils.

Jugar implica una sèrie de processos que estimulen diferents components del desenvolupament i és una activitat fonamental per l'aprenentatge en la infància. El joc dóna a l'infant l'oportunitat d'aprendre qui és, què pot fer i com pot relacionar-se amb l'entorn, de desenvolupar noves habilitats i conceptes a través de l'emoció i la pròpia experiència, d'observar i investigar allò que l'envolta de forma lliure i de relacionar coneixements previs amb altres nous, fet que afavoreix l'aprenentatge autònom i signiticatiu. A través de les estones de joc, nens i nenes desenvolupen un bon nombre d'habilitats que contribueixen al seu desenvolupament a nivell sensorial, motor, cognitiu, social i afectiu, com ara:

  • Habilitats intel·lectuals i d'organització lògica i capacitat de representació mental
  • Desenvolupament de la imaginació, la creativitat i la curiositat
  • Habilitats psicomotrius (motricitat fina, motricitat gruixuda i coordinació òculo-manual)
  • Coneixement i domini del cos (consciència postural, possibilitats de moviment, coordinació, equilibri, força...)
  • Percepció sensorial a partir de la discriminació de formes, mides, colors i textures
  • Habilitats socials i capacitat d'interacció i cooperació amb els seus iguals i els adults
  • Aprenentatge de normes de convivència, formes de comportar-se i valors i creences de la societat
  • Desenvolupament l'empatia i respecte cap als altres
  • Expressió de les pròpies emocions i sentiments i de la forma que té de veure el món
  • Estimulació de la superació personal al solucionar problemes i fer front a reptes

 

La vida infantil no es pot concebre sense el joc. No només és la principal activitat durant els primers anys de vida, sinó també una necessitat i un dret dels infants; la seva forma d'interaccionar, conèixer i adaptar-se al medi en què es troben. I per aquesta raó, resulta necessari afavorir i potenciar les estones de joc tant com estigui a les nostres mans. No obstant, malgrat la clara importància i els múltiples beneficis que l'acte de jugar té en el desenvolupament infantil, dades recents com les que s'extreuen de l'informe “Juego y familia” (Petra Mª Pérez Alonso-Geta, Universidad de Valencia) posen en evidència que a Espanya el temps destinat al joc s'ha reduït de forma considerable durant els últims anys.

L'estudi assenyala que els infants tenen cada cop menys temps per jugar, fet que es relaciona amb factors com ara l'estil de vida, els canvis en l'estructura familiar o una major atenció a les activitats acadèmiques i extraescolars, que ha fet disminuïr les estones de joc lliure. Així mateix, també es destaca que un terç dels infants juguen sols i molts d'ells ho fan amb aparells com videojocs i tauletes electròniques. En propers articles sobre aquest tema, veurem amb detall com és l'evolució del joc al llarg del desenvolupament infantil i l'important paper de l'adult en l'estimulació del joc en els petits, entre d'altres.

Referències bibliogràfiques

 

© Fotografia: Marta Villacampa (Lens and Sensibility)