El paper de la família en el desenvolupament comunicatiu i lingüístic


Tal com vèiem a l'article anterior, la família és el context més important en el desenvolupament infantil, ja que és l'espai més desitjable pel creixement, la criança i l'educació dels infants i on es donen les condicions necessàries per un bon desenvolupament cognitiu, emocional i socio-afectiu. Amb la família es desenvolupen les primeres relacions socials, es viuen les primeres experiències, es comença a desenvolupar la personalitat, s'aprenen valors, conductes, hàbits, costums i normes i en definitiva, s'adquireix la informació essencial per poder relacionar-se amb la resta de la societat.

Entre les múltiples tasques de la família respecte els infants, es troba la de guiar-los per conèixer el món que els envolta i en aquest sentit, la comunicació i el llenguatge són els mitjans més importants per fer-ho. El llenguatge no només és l'instrument per la comunicació, sinó que també permet desenvolupar altres processos com la percepció, memòria, pensament o regulació de les pròpies accions. Per això, si existeix algun dèficit en el llenguatge, el desenvolupament cognitiu, afectiu o conductual, les habilitats socials o els aprenentatges escolars es poden veure compromesos.

Aprendre a parlar és una de les fites més importants que els infants assoleixen durant els primers anys de vida, ja que resulta essencial per descobrir el món, compartir experiències i comunicar-se. El desenvolupament de la comunicació i el llenguatge és un procés complex on intervenen un gran nombre de factors, molts d'ells relacionats amb el desenvolupament global de l'infant (maduració a nivell neurològic, desenvolupament motriu, cognitiu i socio-emocional o capacitat de simbolització, entre d'altres). Així mateix, factors com el context social i cultural, l'atenció i afecte que l'infant rep de l'entorn, els estímuls als quals està exposat o la qualitat de les interaccions que estableix, també són clau en el procés.

En aquest sentit, la família i especialment els pares tenen un paper importantíssim, ja que com major sigui el grau d'estimulació i interacció familiar, millor serà el rendiment de l'infant a nivel comunicatiu i lingüístic, però també cognitiu. Els infants no aprenen a parlar sols, sinó a partir de les interaccions amb les persones de l'entorn. De fet, tot allò que els pares fan i la forma en què ho fan dóna lloc a les oportunitats d'aprenentatge del seu fill o filla. Així doncs, caldrà tenir presents algunes claus per fer que les situacions d'interacció adult-infant estimulin la comunicació i el llenguatge:

  1. El més important és tenir en compte que l'infant aprèn a comunicar i parlar a partir de l'experiència i el contacte amb adults i infants en contextos i situacions reals. Per tant, cal aprofitar el llenguatge que sorgeix de forma natural i espontània durant les rutines diàries (àpats, hora del bany, estones de joc, cançons, lectures, tasques domèstiques...) per crear oportunitats d'aprenentatge on parlar i promoure el desenvolupament de la comunicació i el llenguatge.
  2. Els adults han de ser un bon model comunicatiu i lingüístic, ja que la forma en què l'adult parla a l'infant és decisiva. El llenguatge de l'adult cap a l'infant no ha de ser superior a les seves capacitats, però tampoc massa simple, infantilitzat, amb excés de diminutius... El millor és parlar poc a poc, amb frases curtes i senzilles, pronunciant de forma clara però sense exagerar les produccions i amb un vocabulari adequat al nivell de comprensió i maduresa del nen o nena.
  3. L'adult s'ha de posar a l'alçada de l'infant i parlar mirant-lo als ulls, no només per establir un bon contacte sinó també perquè pugui veure bé la seva boca, fet que facilitarà la comprensió i adquisició del llenguatge oral.
  4. L'adult ha de crear un ambient càlid i de confiança que faci sentir còmode i segur a l'infant, un espai on pugui expressar què pensa o com se sent i parlar d'allò que més li interessa o crida l'atenció. I alhora, generar oportunitats de parla on sigui l'infant qui condueixi la conversa, situacions que l'estimulin a interaccionar i participar de forma activa.
  5. És essencial deixar que l'infant parli encara que no ho faci bé, escoltar-lo amb atenció i tenir en compte el que diu, evitant fixar-se només en com ho diu i premiant tots els seus intents comunicatius amb afecte.
  6. Cal tenir paciència, donar-li el temps que necessiti per expressar-se i evitar respondre per ell o interrompre'l per corregir-lo. Això li donarà seguretat per persistir en els seus intents i esforçar-se per fer-se entendre cada cop més.
  7. És important evitar corregir de forma directa els seus errors. Si l'infant comet algun error, el millor és oferir un bon model repetint correctament allò que no ha dit bé (correcció indirecta de la paraula o frase), però sense expressar-li que s'ha equivocat, ja que fer-ho de forma sistemàtica podria provocar frustració o ansietat cap al llenguatge.
  8. Finalment, l'adult pot estimular el llenguatge de l'infant i enriquir-lo ampliant les seves produccions, afegint comentaris, fent preguntes obertes on la resposta va més enllà del sí/no (vols un got de llet? vs. què vols per esmorzar?) i procurant que s'esforci per expressar-se, evitant donar-li una cosa només amb assenyalar-la si sabem que ja és capaç de demanar-la dient el nom.

 

Referències bibliogràfiques

© Fotografía: Marta Villacampa (Lens and Sensibility)