La família com a context de desenvolupament


La família té un paper clau en el desenvolupament infantil i és, no només l'entorn més important pels infants, sinó també el més desitjable per la seva criança i educació. El context familiar actua com a nexe d'unió entre l'individu i la societat, és l'espai per excel·lència pel creixement, vivència de les primeres experiències i aprenentatge de valors i aporta les condicions necessàries pel desenvolupament a nivell personal, social i intel·lectual.

La família és un sistema dinàmic que es basa en les relacions que s’estableixen entre els seus membres, però que, alhora, també rep influència dels contextos, moments històrics i processos socials i culturals de canvi de l'entorn on es troba. Com descriu el model ecològic (Bronfenbrenner, 1979), el sistema familiar està en estreta relació amb altres sistemes com ara la família extensa, l'escola, els amics i companys de feina, la comunitat, els serveis i les xarxes de suport social... així com també les creences i els valors de la societat i tot allò que es transmet a través dels mitjans de comunicació.

Durant els últims anys, i de forma més marcada a Occident, s’ha produït un gran canvi en el concepte de família i actualment, es contemplen múltiples tipologies o models familiars; fet que ha portat a abandonar la idea de família tradicional formada per un home, una dona i els seus fills biològics. Aquesta evolució ha tingut lloc de forma progressiva, com a resultat d'un seguit de transformacions socials i històriques que han donat lloc a modificacions no només en el concepte, sinó també en la visió del paper de la família en el desenvolupament dels infants.

Malgrat tots els canvis, però, la família segueix sent un dels contextos primaris d’aprenentatge, juntament amb l’escola i la comunitat. Té moltes i molt importants funcions en el desenvolupament cognitiu, emocional i socio-afectiu dels infants i és, sense cap mena de dubte, el context més important durant els primers anys de vida. Algunes de les funcions de la família respecte els infants es poden resumir en aquests punts: (1) assegurar la supervivència i el creixement sa del nen o nena, (2) proporcionar el clima d'afecte i suport emocional necessari per a un bon desenvolupament psicològic, (3) oferir estimulació perquè sigui capaç de relacionar-se adequadament amb l'entorn físic i social i (4) prendre decisions sobre quins i com seran els contextos que influiran en l'educació i socialització de l'infant (entre aquests, l'escola).

Així mateix, hi ha tres dimensions del context familiar que influeixen en el desenvolupament dels nens i nenes. En primer lloc, es troben les idees que els pares tenen sobre com han de ser el desenvolupament i l'educació dels seus fills. Aquestes concepcions seran el que determinarà l'organització dels espais, activitats i oportunitats d'aprenentatge que s'ofeririran a l'infant, així com també les relacions que s'establiran entre els diferents membres de la família. En segon lloc, l'estil de les relacions afectives, els models de conducta i socialització i el vincle afectiu familiar. Un vincle segur donarà a l'infant la confiança necessària per afrontar separacions breus respecte les figures de vincle, explorar l'entorn de forma autònoma i així, adquirir nous coneixements. Finalment, dos elements molt relacionats amb el paper educatiu de la família: d'una banda, l'organització dels escenaris educatius quotidians, amb la supervisió dels aspectes estructurals i materials de l'entorn (activitats, espais, objectes i estímuls) on es troba l'infant i d'altra banda, la interacció educativa familiar, que engloba les accions de relació, parla i participació en activitats conjuntes, és a dir, aquelles situacions d'interacció entre l'adult i l'infant en què es promou el desenvolupament cognitiu i lingüístic.

La família és un context de desenvolupament molt important no només per als infants, sinó també per als adults que viuen en ella. El seu funcionament es basa en les diferents relacions interpersonals que s'estableixen i cada cop que un dels membres o les relacions entre ells canvien, el sistema familiar també es modifica. Fer de pares és una tasca evolutiva i per tant, implica la capacitat d'anar-se adaptant a les diferents necessitats de l'infant en cada moment durant el seu creixement i maduració, però també als moments de transició i crisis que cadascuna d'aquestes situacions de canvi pugui comportar. Fer de pares és una tasca que depèn de múltiples factors, que es desenvolupa en diferents escenaris i contextos i que depèn, no només de l'estil de criança que han viscut els progenitors, sinó també dels models de criança de l'entorn on la família es troba. És, en definitiva, una tasca complexa que requereix, en major o menor mesura, d'aliats, ajuts i recolzaments per desenvolupar-se.

Referències bibliogràfiques

  • Bronfenbrenner, U. (1987). La ecología del desarrollo humano. Barcelona: Editorial Paidós.
  • Giné, C. (1998). Repensar l'atenció primerenca. Aportacions des d'una perspectiva ecològica del desenvolupament. Revista de l'Associació Catalana d'Atenció Precoç, nº11 i 12.
  • Muñoz, A. (2005). La familia como contexto de desarrollo infantil. Dimensiones de análisis relevantes para la intervención educativa y social. Revista Portuaria Vol. V nº2 [147-163], ISSN 1578-0236. Universidad de Huelva.

 

© Fotografia: Marta Villacampa (Lens and Sensibility)