Què és la logopèdia?


La logopèdia és una disciplina sanitària amb una llarga tradició, però encara menys coneguda i reconeguda ― tant a nivell social com institucional ― del que seria desitjable. Encara queda un llarg camí per recórrer per aconseguir que la logopèdia sigui cada cop més ben valorada, tant per la resta de professionals com pel conjunt de la societat en general.

La manca de coneixement sobre què és la logopedia i quina és la feina del logopeda dóna com a resultat que un gran nombre de persones encara desconeguin quines àrees de la salut són responsabilitat dels logopedes o bé, tinguin una visió parcial dels camps d'actuació d'aquesta professió. Si bé és cert que les alteracions més habituals es troben a nivell del llenguatge oral, el llenguatge escrit i la comunicació i que l'alteració més freqüent acostuma a ser la dislàlia (una dificultat per a la correcta producció d'un o més sons de la parla, com ara el conegut rotacisme o dislàlia de la /r/ vibrant), la logopèdia és molt més.

Així mateix, el fet que es tracti d'una professió interrelacionada amb altres àrees de coneixement com ara la medicina, la psicologia, l'educació o la lingüística, entre d'altres, enriqueix enormement la disciplina, però també fa que resulti més complex establir límits entre els diferents camps professionals i en conseqüència, definir la logopèdia de forma acurada i precisa. No obstant, malgrat són múltiples les disciplines que mostren interès per la comunicació humana, només la logopèdia ho fa tenint en compte coneixements biològics, psicològics, lingüístics i humanístics, amb un enfocament propi i particular.

La logopèdia

És la disciplina responsable de l'estudi del procés comunicatiu i de la prevenció, avaluació, diagnòstic, pronòstic i tractament de les alteracions, retards o trastorns en les funcions verbals (comunicació, parla i llenguatge oral, escrit i gestual), la veu i l'audició, així com en les funcions orofacials no verbals associades (respiració, succió, masticació) i la deglució. El logopeda és l'especialista en la ciència de la logopèdia i el professional sanitari encarregat d'atendre i rehabilitar les funcions anteriorment esmentades. És important tenir en compte que únicament les persones que disposen de la titulació de Diplomat o Graduat en Logopèdia estan habilitades per exercir com a tals i que els estudis de postgrau o màster relacionats no són suficients.

Alteracions sobre les quals intervé

El logopeda actua sobre els trastorns produïts per alteracions en la recepció de la informació (problemes auditius i/o visuals), trastorns en el processament de la informació (trastorns del desenvolupament adquirits o associats a altres patologies) i trastorns en la producció de la informació (trastorns del llenguatge, la parla, la veu o la comunicació derivats d'alteracions neurològiques), entre altres. Així mateix, també actua sobre els trastorns que afecten les diferents funcions no verbals, és a dir, en els problemes relacionats amb la succió, la masticació, la deglució i la respiració. Alguns dels dèficits que requereixen tractament logopèdic són: els trastorns del llenguatge oral, els trastorns del llenguatge escrit, els trastorns de la veu, els trastorns de la masticació i la deglució i altres patologies que impliquen problemes comunicatius i/o lingüístics, com moltes de les patologies sindròmiques (síndromes) o les alteracions neurològiques.

Àmbits d'actuació

Els logopedes poden exercir de manera individual o en equips interdisciplinars o multidisciplinars amb altres professionals com psicòlegs, fisioterapeutes, neuròlegs o neuropediatres, pedagogs o treballadors socials, entre d'altres, i tant en l'àmbit públic com el privat, per requeriment d'altres especialistes o per iniciativa de la pròpia persona i/o els seus familiars. 

L’exercici de la logopèdia, tal com s'especifica al Document de Perfil Professional del Logopeda (DPPL), elaborat pel Col·legi de Logopedes de Catalunya (CLC), es desenvolupa en àmbits d’actuació professional com ara: serveis de logopèdia hospitalaris i d'atenció logopèdica en serveis d’otorinolaringologia, foniatria, rehabilitació, cirurgia maxil·lofacial, neurologia, neuropediatria, psiquiatria o psicologia, Centres d’Atenció Primària (CAP), serveis sociosanitaris, centres geriàtrics i atenció domiciliària, Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Primerenca (CDIAP), Centre de Recursos Educatius a Deficients Auditius (CREDA) i Equips d’Assessorament Psicopedagògic (EAP), escoles d'educació especial, aules d’educació especial a les escoles ordinàries, Instituts d’Ensenyament Secundari (IES), centres de formació i docència de professionals de la logopèdia, centres i serveis privats o cadenes de ràdio, televisió i mitjans de comunicació, entre d'altres.

Malgrat la logopèdia acostuma a relacionar-se gairebé en exclusiva amb la intervenció en el llenguatge i la comunicació en la infància, l'infantil no és, ni de bon tros, l'únic àmbit d'actuació possible. De fet, la logopèdia és una professió que no té una edat d'acció concreta i que pot resultar necessària en cadascuna de les etapes de la vida de formes ben diferents, des del naixement ― com és el cas dels recent nascuts prematurs ― fins la tercera edat, en casos d'afàsia o demència, per exemple.

  • La logopèdia infantil se centra en la intervenció durant els primers anys de vida i si bé resulta determinant per al desenvolupament de la parla, el llenguatge i la comunicació, també ho és per assegurar un bon desenvolupament general i aprenentatge posteriors. Algunes de les patologies que poden presentar-se en aquestes primeres etapes estan relacionades amb els trastorns en la motricitat orofacial, trastorns del llenguatge, la parla o la lecto-escriptura, trastorns de la veu i trastorns de la parla, el llenguatge i/o el desenvolupament associats a altres alteracions com ara dèficits auditius, dèficits intel·lectuals, paràlisi cerebral o trastorns del neurodesenvolupament, entre d'altres.
  • La logopèdia en edat adulta pot centrar-se en la intervenció d'alteraciones de la veu com la disfonia produïda per nòduls, quists o malalties com l'edema de Reinke, alteracions del ritme de la parla com ara la disfèmia (o quequesa), alteracions del llenguatge i la comunicació derivades de lesions cerebrals com ictus, traumatismes o tumors cerebrals, demències o patologies neurodegeneratives com el Pàrkinson o l'Alzheimer, entre d'altres.