Comunicació, llenguatge i parla


Si al primer article vam veure un breu resum sobre què és la logopèdia, quin és el paper del logopeda i quines són les alteracions sobre les quals pot intervenir aquesta disciplina, avui intentaré definir i diferenciar tres idees que resultaran bàsiques per comprendre propers temes i aspectes més concrets i que sovint es confonen i fan servir com a sinònims, però que no són equivalents: “comunicació", “llenguatge" i “parla". A continuació, veiem les diferències entre aquests tres conceptes:

Comunicació

Es defineix com l'intercanvi d'interaccions entre dues o més persones per expressar necessitats, sentiments o idees i és una habilitat social fonamental per establir relacions amb els altres. Quan parlem de “comunicació" ― un concepte més ampli que el de parla o llenguatge ― cal tenir en compte que no només existeix la comunicació verbal (o oral) a partir de la parla i el llenguatge, sinó també l'anomenada comunicació no verbal, que comprèn les expressions facials, els gestos corporals o la distància entre els interlocutors, entre d'altres aspectes propis de les situacions comunicatives. Molt abans de poder parlar, els infants ja es comuniquen a partir de les habilitats de comunicació no verbal ― com el plor, les expressions facials, el somriure o els moviments corporals ― per expresar necessitats o cridar l'atenció de l'adult. Un altre aspecte a tenir en compte és que la comunicació pot ser interpersonal o intrapersonal. Mentre la primera és aquella que ens permet interactuar amb les persones de l'entorn, és canviant i requereix de flexibilitat i capacitat de fer ajustaments en resposta a la conducta de l'altre (o altres), la segona és aquella que ens ajuda a organitzar els propis pensaments i planificar les nostres accions.


Llenguatge

És el principal mitjà de comunicació que permet als individus comprendre i expressar idees, pensaments, coneixements, sentiments i necessitats i per tant, és també una eina fonamental per al desenvolupament social i afectiu, així com per la cognició, l'estructuració del pensament i l'aprenentatge. Des del punt de vista lingüístic, “llenguatge" es pot definir a partir dels següents nivells o dimensions: nivell fònic (fonètica i fonologia: representació mental dels sons i l'estructura sonora de les paraules), nivell lèxic-semàntic (les paraules i el seu significat), nivell morfològic-sintàctic (ordre i combinació de les paraules i relació que s'estableix entre els elements de l'oració) i nivell pragmàtic (ús del llenguatge en funció del context social). Quan parlem de llenguatge, podem distingir entre l'expressiu i el receptiu. El llenguatge receptiu és aquell que permet comprendre allò que els altres expressen i reaccionar davant els estímuls de l'entorn i el llenguatge expressiu, el que permet expressar-se quan s'ha adquirit l'habilitat d'ordenar les paraules en oracions clares i amb sentit. Si bé el llenguatge humà per excel·lència és l'oral (parla) i la seva representació gràfica (llenguatge escrit), també existeixen altres formes de llenguatge no orals com ara el llenguatge de signes per a les persones sordes o el llenguatge pictogràfic que poden fer servir, de forma augmentativa o alternativa, persones amb autisme o greus afectacions motrius com la paràlisi cerebral. 


Parla

És l'expressió del llenguatge en la seva forma oral. El desenvolupament de la parla (o llenguatge oral) requereix capacitat per comprendre i utilitzar els signes verbals com a forma de comunicació, un sistema complex que permet convertir una idea en un conjunt de sons amb significat. Des del punt de vista lingüístic, la “parla" es pot descriure a partir de tres elements: articulació (forma en què es produeix cadascun dels sons), veu (ús de l'aparell bucofonador per emetre els sons) i fluïdesa (ritme de la parla). La parla implica el correcte funcionament dels òrgans bucofonadors i segueix una seqüència de moviments concrets per tal d'emetre cadascun dels sons. Així doncs, parlem de trastorn de la parla quan es produeix una alteració de l'articulació o del ritme de producció del llenguatge oral, ja sigui per problemes en l'emissió dels sons a nivell motriu com per una dificultat per fer una discriminació auditiva correcta i precisa. Algunes de les alteracions que podem trobar a nivell de la parla són: les dislàlies (errors o dificultats en l'articulació d'un o més fonemes), les disàrtries (trastorns de la programació motora de la parla per alteracions a nivell nerviós que produeixen una debilitat o paràlisi dels músculs implicats), les disglòssies (trastorns de la producció de la parla causats per malformacions o alteraciones anatòmiques i/o fisiològiques dels òrgans bucofonadors), la disfèmia o quequesa (trastorn de la parla caracteritzat per freqüents repeticions o perllongacions dels sons, les síl·labes o les paraules i/o freqüents dubtes o pauses que donen lloc a una alteració de la fluïdesa de la parla) i les disprosòdies (alteracions del ritme de la parla).