Signes d'alerta en la sordesa infantil


La detecció, diagnòstic i intervenció precoços en la sordesa infantil són especialment importants en el desenvolupament global dels infants amb problemes auditius, ja que l'audició és clau per al descobriment i coneixement de l'entorn, la correcta adquisició del llenguatge i la parla i el desenvolupament cognitiu, social i afectiu.

Amb la implantació dels programes de cribatge auditiu neonatal, s’ha aconseguit identificar de forma primerenca la majoria de les sordeses congènites, aquelles pèrdues auditives presents des del moment del naixement causades per síndromes, malalties genètiques o infeccions durant l'embaràs. En canvi, en les sordeses adquirides, aquelles que s'inicien de forma més tardana per complicacions en el moment del part, per ús de medicaments ototòxics, per malalties víriques com la meningitis, infeccions auditives com la otitis o traumatismes que afecten a la correcta transmissió dels sons, resulta clau saber com és el desenvolupament normatiu de l'audició durant els primers anys de vida així com conèixer els signes d'alerta que ens poden fer sospitar d'una pèrdua auditiva per ajudar-nos a fer una detecció precoç.

IMG_4332.jpg

El desenvolupament de l'audició

L'audició és el primer sentit que es desenvolupa durant la gestació i per tant, el sistema auditiu es comença a desenvolupar durant les primeres etapes del creixement fetal. El fetus pot començar a percebre la veu de la mare i la resta de sons corporals materns entre el quart i cinquè mes d'embaràs i al final de la gestació, ja és capaç diferenciar entre les veus femenines i les veus masculines, reconeix la veu de la mare i és sensible a les variacions musicals. Així, quan els nadons neixen ja estan preparats per captar i descobrir els diferents estímuls sonors de l'entorn. Tot i que, com en qualsevol altre aspecte del desenvolupament infantil, cada criatura evoluciona d'una forma única, hi ha un seguit de fites que cal que els infants assoleixin en cadascuna de les franges d'edat i que si no s'han adquirit, ens poden fer pensar que existeix algun problema o dificultat a nivell auditiu.

  • Des del moment del naixement, el nadó presta atenció i reacciona als sons, es tranquil·litza en sentir veus conegudes (com la de la mare o el pare) i s'altera, sobresalta o sorprèn amb els sons inesperats o intensos.
  • Cap als 3 o 4 mesos, comença a experimentar amb les primeres vocalitzacions, emet sons per cridar l'atenció de les persones que l'envolten i mostra interès pel sonall i altres joguines sonores. Cap als 4 o 5 mesos, comença a ser capaç d'identificar la font sonora, buscant amb la mirada d'on prové el so. Dels 6 als 12 mesos, s'orienta cap als sons coneguts i s'espanta amb els sons forts, respon quan se'l crida pel seu nom i comprèn paraules i frases conegudes.
  • Als 12 mesos, s'inicia en la producció de les primeres paraules i entre els 18 i els 24 mesos, ja mostra interès pels contes i les cançons infantils, comprèn ordres senzilles i comença a produïr frases simples de dues paraules.
  • Dels 2 als 3 anys és capaç de seguir instruccions més complexes i respondre a preguntes senzilles, cap als 3 o 4 anys pot cantar cançons que coneix bé i mantenir una conversa senzilla i cap als 4 o 5 anys, gaudeix jugant amb els sons i les paraules i pot elaborar un discurs per explicar què li passa, què vol o què ha fet.

 

Signes d'alerta de pèrdua auditiva en infants

Malgrat la pèrdua auditiva no es manifesten de forma evident, el no seguiment de les fites evolutives anteriors dóna lloc a un conjunt de signes d'alerta que poden indicar l'existència d'un problema auditiu durant els primers anys de vida. Resulta clau que les persones properes al petit (pares, familiars, cuidadors, mestres...) observin amb especial atenció el desenvolupament de l'infant pel que fa a la comunicació, el llenguatge i la parla i l'audició per detectar si mostra algun problema o dificultat.

Davant qualsevol senyal d'alarma, és molt important que els pares o cuidadors principals (que acostumen a ser els primers en detectar que alguna cosa no va bé) consultin el més aviat possible al pediatra. Així, si es considera necessari es derivarà a l'otorrinolaringòleg (ORL) per realitzar les proves d'avaluació de l'audició necessàries per confirmar o descartar la sospita de pèrdua auditiva o sordesa. Si no es deriva a l'especialista però la família manté les sospites sobre la salut auditiva de l'infant, és aconsellable dirigir-se a un centre especialitzat per manifestar el seu neguit i resoldre els seus dubtes. Des d'aquí podreu descarregar un petit document on he recollit els principals signes d'alerta per a cada franja d'edat, dels o als 6 anys.

Com més sensibilitzada estigui la societat sobre la importància de l'audició així com dels diferents senyals d'alarma que poden indicar la presència d'un problema auditiu i millor sigui el sistema sanitari pel que fa a la identificació de les pèrdues auditives (el més recomanable seria poder realitzar una revisió de l'audició als infants sense sordesa de forma semestral, dels 8 mesos als 2 anys i mig), abans serà detectada la pèrdua auditiva i, en conseqüència, abans es podrà confirmar el diagnòstic i proposar un pla d'intervenció adequat a cada cas. 

Referències bibliogràfiques

 

Fotografia: Banyador de ratlles ©